Cuento corto de Pep Meseguer publicado en nuestra revista “La Gazeta Morada” nº 5
Al crepuscle del dia, assegut en la seua butaca de gobelí… llegia sempre a la mateixa hora, des de feia anys… molts anys… llegia tot el que queia a les seues mans. Les lectures li havien fet viatjar als més recòndits llocs, als pensaments més enigmàtics, a les lleugereses més quotidianes, als records de la humanitat… i tot això sense haver eixit de la ciutat. Un dia, buscant algun llibre per a llegir, va trobar un xicotet volum del qual no recordava com havia arribat al seu poder, encara que ben enquadernat, el pas del temps havia fet mossa al seu estat. A la tapa de cuir destacava el títol, gravat en lletres d’or vell… va cridar la seua atenció… “El darrerllbre”… Assegut ja en la butaca, va començar la seua lectura… Al seu rostre se succeïen expressions: somriures, tristeses, alegries, plors, fúries… Sorprenentment la lectura s’allargà fins a l’alba. Va tancar el llibre. Abrigat amb barret, guants i bufanda i al seu rostre, un calmat somriure, va eixir al carrer i va caminar cap a l’albor del dia. Va caminar fins a eixir de la ciutat… continuà avançant… fins a desaparéixer a la llunyania… Res més es va saber. Pep Meseguer