Puede ser una imagen de texto

A Serra. Porta Coeli, en el que hui és l’hospital Dr. Moliner, es trobava el camp de concentració de Porta Coeli, l’existència de la qual es coneix l’abril de 1939 com a camp de reclusió per a presoners procedents dels camps d’Albatera i “Los Almendros” a Alacant i de València, de la plaça de bous, convertida en camp de concentració amb els militars republicans que tornaven a les seues cases després de finalitzar la guerra i que van ser fets presoners per militars franquistes i falangistes que controlaven les carreteres, les vies i estacions de tren, l’entrada i eixida dels pobles.

Tambe van portar presoners de camps de Soneja, Sot de Ferrer, de les carcels de Llíria, Requena, Cullera, Gandia…

Quan van arribar els presoners republicans de “Los Almendros” i Albatera, ja havien uns 1.500 presoners i van passar a ser 12.000, segons contá el Dr. José Dols.

Els pisos on se situe als presoners no tenien ni portes ni reixes en les finestres, les condicions eren insalubres. A les habitacions estaven amuntegats els presos, dormien en el sòl molts amb les cames encongides i recolzats en la paret, sense mantes.

Hi havia molta fam fins al punt que molts menjaven dels vòmits d’aquells que no podien digerir el menjar. Eugenio Pertegaz, capità de l’exèrcit republicà que va ser detingut quan tornava a la seua casa en Bétera i traslladat a Porta Coeli, contava que molts menjaven del fem que deixaven els militars franquistes i falangistes, arribant a xuplar entre altres les llandes de sardines.

Puede ser una imagen de 2 personas y personas de pie

Era un camp per a la “classificació “dels presoners, per a conéixer la seua identitat i la seua graduació i poder acusar-los de delictes.

Els obligaven a assistir a missa els diumenges, on els capellans que l’oficiaven els insultaven, anomenant-los lladres i fills de mala mare.

El Dr. Juan Peset Aleixandre, va ser un dels presoners de Porta Coeli, s’ocupava dels presoners dements que tenien reclosos en una habitació de la planta baixa, fins al 15 de gener de 1940 que va ser traslladat a la Presó Model de València amb motiu del seu encausament on va ser afusellat.

El poeta Miguel Hernández, intent ser traslladat a Porta Coeli com l’última oportunitat de poder curar la seua tuberculosi, però un capellà anomenat Vendrell va anar demorant la seua eixida cap a Porta Coeli, ja que pretenia emparant-se en la feblesa física de Miguel Hernández: el penediment, l’adhesió al règim de Franco, la signatura d’uns poemes religiosos que li van ser oferits i el seu matrimoni canònic amb la seua companya Josefina.

Miguel Hernández, ja en fase preagònica, accedí al matrimoni eclesiàstic en la penitenciària, perquè no podia permetre que la seua dona i el seu fill quedaren desatesos.

Els metges de la penitenciària van comunicar a la família que no estava en condicions per al trasllat que li havien concedit, morint nou dies després, el 28 de març, en la Prision d’Alacant.

Desenes de pintors, escultors, dibuixants, escenògrafs, arquitectes, aparelladors, crítics, historiadors d’art, republicans procedents de camps de concentració com el d’Albatera , els Ametlers i altres presons com la de San Miguel dels Reis i altres menors…

Entre els quals es trobaven: Rafael Raga, David Álvarez , José Sabina, Eleuterio Bauset i molts altres…

Ells no constituïen un grup ideològic homogeni, hi havia republicans, comunistes, anarquistes, valencianistes i liberals.

Les malalties pulmonars com la tuberculosi, les pneumònies i broncopneumònies van produir moltes morts, però no totes les morts van ser deguts a malalties sinó a causa de la repressió franquista com van ser els afusellaments. Molts dels quals apareixen com a morts provocades per la tuberculosi, realment van ser afusellats.

Encara que no hi ha investigació amb les restes sobre els enterraments tant a Serra com en Bétera, així com als voltants del camp de concentració, on se suposa van ser enterrats molts dels presos que van ser afusellats

En el cementeri de Bétera se sap que van ser enterrats més de 15 presoners, actualment no hi ha cap lapida sobre el lloc on van ser enterrats, més aviat hi ha un edifici i uns lavabos. Pel que es van ocultar les restes d’aquests republicans i la possible investigació sobre la causa de la seua mort.

Fa pocs anys l’Ajuntament col·loque una placa enfront de l’edifi en memòria dels presos enterrats, però res més s’ha fet…

Puede ser una imagen de al aire libre

Al mes de juny, és constituïsc una comissió organitzadora amb la participació de més de 12 organitzacions entre associacions memorialistes, republicanes, de caràcter social, cultural, etc. I alguns partits polítics amb l’objectiu de realitzar la primera marxa en memòria dels quals van lluitar per la llibertat i la República, per al dia 23 d’octubre, que eixirà de l’estació de Bétera (lloc on van arribar els presoners republicans, procedents dels camps d’Albatera i Los Almendros a Alacant), per a dirigir-se a peu fins al camp de concentració de Porta Coeli, igual que van fer els presoners.

En arribar al que va ser el camp de concentració, es depositaren unes flors en la placa que hi ha en memòria dels quals allí van estar presoners.

A continuació i en direcció cap a Bétera, a pocs metres de l’eixida de Porta Coeli, es farà un alt en el lloc d’esplai que hi ha, on es pot acampar i preparar menjar allí mateix tindran lloc diversos parlaments, per als quals comptarem entre altres, amb familiars d’alguns presos

Puede ser una imagen de árbol y carretera

També hi haurà música en directe d’alguns artistes que ens acompanyaren en aquest acte.

També aprofitarem per a reposar forces i menjar.

A continuació tornarem cap a Bétera, de tornada a l’Estació, on es donarà per finalitzat l’acte.


BIOGRAFIA:
EL CAMP DE CONCENTRACIÓ DE PORTACELI (1939-1942).
ASSOCIACIÓ STAMBROOK.
CENTRE D’ESTUDIS I DOCUMENTACIÓ DE LA MEMÒRIA REPUBLICANA
L’EIXAM EDICIONS S.L.

María José Meseguer

Leave a Reply

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.